Com arribem en aquesta situació?
Les pèrdues, absències i el desgast dental excessiu produeixen un deteriorament important de la oclusió i masticació que afavoreix una sobrecàrrega de les dents romanents i de la musculatura masticatòria, arribant a afectar la articulació temporomandibular (ATM).
Aquests problemes es van gestant de forma lenta i gradual. Els efectes són patents al cap de diversos anys. Per això, cal anar reposant les dents a mesura que es van perdent sense esperar a notar les conseqüències, en cas contrari, si s’espera massa el tractament no només implicarà la peça perduda si no també aquelles que s’han desplaçat.
En conjunt, la pèrdua d’una sola dent provoca la pèrdua de la correcta ordenació de les dents veïnes i contràries, afavorint l’entrada de menjar entre les dents amb la qual cosa augmenta el risc de patir càries i malaltia periodontal, i, d’altra banda, s’altera l’encaix normal entre les dents dificultant la funció.
La rehabilitació de la dent o las dents, permet la recuperació de la funció masticatòria, la funció fonètica, l’aspecte estètic i l’harmonia entre dents, músculs i articulacions.